EL CIRC SOCIAL. QUAN EL CIRC ES CONVERTEIX EN UNA EINA EDUCATIVA I DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL.
Crear un espai de seguretat emocional i física on a través de l'ensenyament-aprenentatge de tècniques de circ com l'acrobàcia, els malabars, els aeris, els equilibris, el teatre o la dansa on poder treballar competències de la persona com l'autoestima, l'esforç, la superació, el treball en equip i cooperatiu i la participació. Competències i habilitats que conjuntament amb la creació artística permet la implicació en la comunitat per a la seva evolució i transformació.
Quan en la societat imperen valors com l'individualisme, la competitivitat, el consum, la jerarquia és necessari treballar per valors com el treball cooperatiu, la solidaritat, l'horitzontalitat i la justícia social.
El 17 de maig al programa “Per Tots la 2” apareixia un reportatge i una entrevista sobre el Circ Social i el Ateneu Popular 9Barris que a partir dels seus protagonistes explicava aquesta pràctica.
El reportatge del circ social Ateneu popular 9 Barris, “Quan el circ es converteix en una eina educativa i de transformació social”. La creació de l´espai a través de les arts escèniques és impressionant, ja que fa possible treballar les competències de les persones (autoestima, l´esforç, la superació, el treball en equip, la cooperació i la participació). Sento que és un recurs molt potent i què cal aprofitar-lo, podent treballar des d´altres àmbits, per què la persona es pugui desenvolupar. Mirant aquest vídeo m´ha vingut a la ment la història que ens va explicar l´altre dia el professor de teatre i expressió corporal per a l´acció socioeducativa, Josep M. Font. On a través del teatre es van poder reunir quatre generacions per crear una obra de teatre on mitjançant un llum d´oli s´explicà una història. Però, el més important no va ser la història en si, sinó la cohesió de grup que es va crear, el conviure diferents generacions, intercanviant experiències; on es va poder treballar la solidaritat, els valors i la cooperació del barri. Sent evident totes les competències i habilitats que es poden desenvolupar mitjançant les arts escèniques; la meva pregunta, és perquè no en totes les escoles es realitza una assignatura de les arts escèniques, on cada educand pugui adquirí tots aquests valors tant importants, no tant sols a nivell acadèmic sinó a nivell personal, on la superació no deixa espai per la frustració, on cada dia un es pot superar.
Veient aquest vídeo, em recorda al Centre Juvenil on sóc monitora, perquè també fem teatre. És un exemple clar de com els nois i noies que arriben allà fan un procés durant tot un any i acaben treballant valors com el compromís, el treball i la cohesió en grup, la constància, l'esforç... A més, penso que és un lloc on poden ser ells mateixos i sorprendre's de totes les capacitats que poden treballar i acabar desenvolupament encara més. Per mi, el teatre del meu Centre Juvenil, els Salesians de Sarrià, és el lloc on m'he vist créixer com a persona.
Gràcies per les paraules...la veritat és que jo penso que hauria de ser obligatòria a les escoles! Crec que amb el temps aconseguirà entrar en el curriculum.
El reportatge del circ social Ateneu popular 9 Barris, “Quan el circ es converteix en una eina educativa i de transformació social”.
ResponEliminaLa creació de l´espai a través de les arts escèniques és impressionant, ja que fa possible treballar les competències de les persones (autoestima, l´esforç, la superació, el treball en equip, la cooperació i la participació).
Sento que és un recurs molt potent i què cal aprofitar-lo, podent treballar des d´altres àmbits, per què la persona es pugui desenvolupar. Mirant aquest vídeo m´ha vingut a la ment la història que ens va explicar l´altre dia el professor de teatre i expressió corporal per a l´acció socioeducativa, Josep M. Font. On a través del teatre es van poder reunir quatre generacions per crear una obra de teatre on mitjançant un llum d´oli s´explicà una història. Però, el més important no va ser la història en si, sinó la cohesió de grup que es va crear, el conviure diferents generacions, intercanviant experiències; on es va poder treballar la solidaritat, els valors i la cooperació del barri.
Sent evident totes les competències i habilitats que es poden desenvolupar mitjançant les arts escèniques; la meva pregunta, és perquè no en totes les escoles es realitza una assignatura de les arts escèniques, on cada educand pugui adquirí tots aquests valors tant importants, no tant sols a nivell acadèmic sinó a nivell personal, on la superació no deixa espai per la frustració, on cada dia un es pot superar.
Veient aquest vídeo, em recorda al Centre Juvenil on sóc monitora, perquè també fem teatre. És un exemple clar de com els nois i noies que arriben allà fan un procés durant tot un any i acaben treballant valors com el compromís, el treball i la cohesió en grup, la constància, l'esforç... A més, penso que és un lloc on poden ser ells mateixos i sorprendre's de totes les capacitats que poden treballar i acabar desenvolupament encara més. Per mi, el teatre del meu Centre Juvenil, els Salesians de Sarrià, és el lloc on m'he vist créixer com a persona.
ResponEliminaGràcies per les paraules...la veritat és que jo penso que hauria de ser obligatòria a les escoles! Crec que amb el temps aconseguirà entrar en el curriculum.
ResponElimina